Anna, Enric, Raquel i Amanda
Mostrando entradas con la etiqueta Taller / Investigación. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Taller / Investigación. Mostrar todas las entradas
miércoles, 18 de noviembre de 2009
domingo, 15 de noviembre de 2009
Radio Nikosia
Per en Joan Marc i en Xavi.
Exposició: 20 min
Format: entrevista radiofònica i reflexió escrita.
Com que no hem pogut penjar l' entrevista, pengem el text de l' exposició que vam fer a classe, pera què tingueu més elements per opinar.
Joan Marc i Xavi.
Ràdio Nikòsia
En primer lloc, cal parlar del mitjà des del qual s' emet el programa Ràdio Nikòsia: Ràdio Contrabanda. Aquesta és una ràdio lliure, és a dir, és una ràdio que emet sense permís legal, amb un funcionament assembleari, la ràdio és de tots i totes les qui participen en ella, sense directius, ni propietaris ni sponsors que puguin condicionar-la. El seu objectiu és oferir un tipus d' informació alternativa, o contra-informació, que qüestioni la informació o desinformació que ofereixen els mitjans de comunicació del sistema. És a dir, és una eina de transformació social des de la vessant informativa. El caràcter d' aquest mitjà d' informació possibilita que la seva programació no respongui a criteris mercantilistes (és a dir, que allò important sigui l' audiència independentment del contingut que es doni), ni a censures o condicionaments per part de cap grup de poder, polític o econòmic. Aquesta llibertat d' emissió, ha permès la existència d' un programa com Ràdio Nikòsia, on tant per la forma com pel contingut del programa es fa molt difícil imaginar que es pogués emetre en qualsevol dels mass-media actuals. En aquest sentit creiem important assenyalar la importància dels mitjants de comunicació alternatius i autònoms al sistema establert, com a mitjà per donar veu a aquells que no tenen lloc a la televisió, la ràdio o la premsa "oficials".
D' altra banda, l' emissió des d' una ràdio com Contrabanda també presenta limitacions. Aquest tipus de mitjans solen tenir mitjans tècnics molt modestos, fet que provoca que el seu radi d' emissió sigui limitat (en el cas de Contrabanda es por escoltar a la ciutat de Barcelona). I pel fet de no tenir la freqüència legalitzada, fa que sigui vulnerable davant d' altres ràdios legals que trepitgin el seu mateix dial. De totes maneres, aquestes limitacions no suposen cap contradicció important per als membres de Ràdio Nikòsia, donat que per a ells allò fonamental és fer el programa amb total llibertat i independència. De totes maneres, el seu projecte ha interessat a programes de ràdio convencionals, per exemple La Ventana de Gemma Nierga i Tal com Som de Com Ràdio, que els hi han ofert participar com a col·laboradors. Ells sempre es mostren receptius a aquestes col·laboracions, sempre hi quan es respecti totalment la seva llibertat d' expressió.
Aquesta llibertat i independència d' acció i de creació, sense tuteles ni guies de cap tipus, és en sí mateix un qüestionament radical contra l' estigma de les persones amb diversitat funcional intel·lectual. La idea de que les persones amb algun transtorn mental diagnosticat són persones dependents, limitades, mancades d' habilitats o competències, queda pulveritzada quan algú escolta el programa, i encara més si veu, com vam fer nosaltres, com fan el programa des del mateix estudi. A partir d' unes mínimes normes formals establertes per ells mateixos, la idea del programa és que tot membre de Ràdio Nikòsia tingui l' oportunitat d' expressar lliurement la seva opinió sobre el tema que es tracti aquell dia. Ràdio Nikòsia no és ni pretén ser un programa comparable, ni en la forma ni en el contingut, al d' una ràdio convencional, amb el suposat "mèrit que està fet per discapacitats que lluiten per adaptar-se i superar-se" ni pretenen semblar persones "normals" intentant fer un programa "normal", sinó que de forma desacomplexada emeten les seves opinions com ells diuen "des de la bogeria".
Tal i com ens van comentar alguns nikosians abans de començar el programa, Ràdio Nikòsia és més que el programa en sí que s' emet des de la ràdio, és un punt de trobada i de relació lliure i horitzontal entre persones que comparteixen el fet d' haver estat diagnosticades com a malalts mentals. Quan els nikosians es troben per treballar en el seu projecte, els estigmes desapareixen, ningú per sobre d' ells els hi diu quines coses poden fer i quines no, ni com les han de fer. Aquesta trobada en relació d' igualtat per a desenvolupar un projecte comú, sense més límits que els posats per ells mateixos i decidits entre tots, suposa, segons paraules seves, una extraordinària teràpia d' autoafirmació personal, de confiança en ells mateixos, de creativitat, de motivació i fins i tot d' entusiasme per tirar endavant un projecte comú i autogestionat, fet per ells mateixos. En aquest sentit, trobem molt interessant veure com a través de l' art, de l' expressió, de l' oferiment d' eines per a que desenvolupin la seva creativitat o les seves inquietuts, això pot proporcionar benestar en aquestes persones. També vam observar que s' havien creat forts vincles d' amistat, afecte i solidaritat entre ells i elles.
En aquest sentit, hem trobat paral·lismes amb els centres creats a Anglaterra als anys 70, a on, amb una intermediació mínima per part dels psicòlegs, les persones amb diversitat funcional intel·lectual es trobaven per compartir experiències, relacionar-se i donar-se suport mutu en relació d' igualtat.
De fet, aquesa qüestió del tracte pròxim o d' igual a igual, és una de les crítiques que vam sentir dels nikosians als psicòlegs i psiquiàtres. Deien que quan tenir davant un d' aquests professionals, de seguida teneien la sensació que ell estava a dalt i ells abaix, que el professional era qui sabia quin problema tenien i el que havien de fer per intentar superar-ho i que ells eren els pacients que havien de complir les receptes què els hi donaven. Tot i matitzar que actualment hi ha centres de dia on el tracte amb alguns professionals és més pròxim i sincer, posaven èmfasi en la importància d' escoltar al pacient de forma individual i respectuosa, en veure quines són les seves inquietuts i necessitats particulars, sense generalitzar a tots els pacients a partir d' una patologia. Una dona va posar l' exemple d' un taller d' adquisició d' habilitats socials en què ensenyaven a tots els pacients els passos a seguir per agafar l' autobús per anar al centre de dia, quan ella agafava l' autobús cada dia per anar al centre. També van esmentar el tema de la inserció ocupacional, al considerar que hi ha persones per les quals la integració social pot passar per tenir un treball però que n' hi ha d' altres que no, i que s' havia d' escoltar, per tant, quines són les necessitats en cada cas. De totes maneres cal dir què no hi havia una opinió unànime respecte aquest tema, i hi havia nikosians que valoraven positivament els centres als que assistien i el tractament que seguien.
Sobre el tema de la medicació també van mostrar-se crítics. Creien que se'n feia un ús abusiu, i que era un recurs utilitzat massa lleugerament per part dels professionals, com una mena de recurs fàcil a l' hora d' abordar els transtorns, sobretot tenint en compte els efectes secundaris que tenen aquests medicaments.Un dels nikosians va assenyalar el gran negoci que fan els laboratoris farmacèutics amb la venda d' aquests productes com una de les causes dels tractaments a base de medicació. Més o menys va dir: "Ellos realmente no saben lo que tienes y te dan pastillas para que estés tranquilo". De totes maneres, també diferenciaven entre els transtorns que causen patiment en l' individu i els que no, i en els primers, els que causen patiment, estaven d' acord en què requerien tractament mèdic.
Tornant al projecte de Ràdio Nikòsia, una altra que volem destacar, és que, a part de la funció que fa "de portes endins" en benefici dels propis nikosians, és un projecte que pretén intervenir en la societat lluitant contra l' estigma de les persones amb transtorns mentals i contra qualsevol col·lectiu estigmatitzat. En aquest sentit, un cop vam sortir de la ràdio els dos vam tenir la sensació que, malgrat el cert ressó que pugui haver agafat el programa, estaven molt sols en la seva lluita. Creiem que en general, els moviments socials i polítics d' esquerres han destinat molts pocs esforços a analitzar el perquè de l' estigmatització i l' exclusió de les persones amb diversitat funcional, i no han integrat en el seu discurs i en la seva praxis la lluita i els punts de vista d' aquests col·lectius, fent que aquesta lluita quedi aïllada en petits grups de persones afectades, com el Foro de Vida Independiente o Ràdio Nikòsia, i tingui poca repercussió social. Els dos creiem que cal un canvi en la forma d' entendre i organitzar la societat per a què l' exclusió social i l' estigmatització de la diferència passin a ser records del passat, però abans caldrà que les persones que aspiren a aquest canvi assumeixin la necessitat d' integrar aquestes problemàtiques en el seu discurs i en la seva praxis.
Exposició: 20 min
Format: entrevista radiofònica i reflexió escrita.
Com que no hem pogut penjar l' entrevista, pengem el text de l' exposició que vam fer a classe, pera què tingueu més elements per opinar.
Joan Marc i Xavi.
Ràdio Nikòsia
En primer lloc, cal parlar del mitjà des del qual s' emet el programa Ràdio Nikòsia: Ràdio Contrabanda. Aquesta és una ràdio lliure, és a dir, és una ràdio que emet sense permís legal, amb un funcionament assembleari, la ràdio és de tots i totes les qui participen en ella, sense directius, ni propietaris ni sponsors que puguin condicionar-la. El seu objectiu és oferir un tipus d' informació alternativa, o contra-informació, que qüestioni la informació o desinformació que ofereixen els mitjans de comunicació del sistema. És a dir, és una eina de transformació social des de la vessant informativa. El caràcter d' aquest mitjà d' informació possibilita que la seva programació no respongui a criteris mercantilistes (és a dir, que allò important sigui l' audiència independentment del contingut que es doni), ni a censures o condicionaments per part de cap grup de poder, polític o econòmic. Aquesta llibertat d' emissió, ha permès la existència d' un programa com Ràdio Nikòsia, on tant per la forma com pel contingut del programa es fa molt difícil imaginar que es pogués emetre en qualsevol dels mass-media actuals. En aquest sentit creiem important assenyalar la importància dels mitjants de comunicació alternatius i autònoms al sistema establert, com a mitjà per donar veu a aquells que no tenen lloc a la televisió, la ràdio o la premsa "oficials".
D' altra banda, l' emissió des d' una ràdio com Contrabanda també presenta limitacions. Aquest tipus de mitjans solen tenir mitjans tècnics molt modestos, fet que provoca que el seu radi d' emissió sigui limitat (en el cas de Contrabanda es por escoltar a la ciutat de Barcelona). I pel fet de no tenir la freqüència legalitzada, fa que sigui vulnerable davant d' altres ràdios legals que trepitgin el seu mateix dial. De totes maneres, aquestes limitacions no suposen cap contradicció important per als membres de Ràdio Nikòsia, donat que per a ells allò fonamental és fer el programa amb total llibertat i independència. De totes maneres, el seu projecte ha interessat a programes de ràdio convencionals, per exemple La Ventana de Gemma Nierga i Tal com Som de Com Ràdio, que els hi han ofert participar com a col·laboradors. Ells sempre es mostren receptius a aquestes col·laboracions, sempre hi quan es respecti totalment la seva llibertat d' expressió.
Aquesta llibertat i independència d' acció i de creació, sense tuteles ni guies de cap tipus, és en sí mateix un qüestionament radical contra l' estigma de les persones amb diversitat funcional intel·lectual. La idea de que les persones amb algun transtorn mental diagnosticat són persones dependents, limitades, mancades d' habilitats o competències, queda pulveritzada quan algú escolta el programa, i encara més si veu, com vam fer nosaltres, com fan el programa des del mateix estudi. A partir d' unes mínimes normes formals establertes per ells mateixos, la idea del programa és que tot membre de Ràdio Nikòsia tingui l' oportunitat d' expressar lliurement la seva opinió sobre el tema que es tracti aquell dia. Ràdio Nikòsia no és ni pretén ser un programa comparable, ni en la forma ni en el contingut, al d' una ràdio convencional, amb el suposat "mèrit que està fet per discapacitats que lluiten per adaptar-se i superar-se" ni pretenen semblar persones "normals" intentant fer un programa "normal", sinó que de forma desacomplexada emeten les seves opinions com ells diuen "des de la bogeria".
Tal i com ens van comentar alguns nikosians abans de començar el programa, Ràdio Nikòsia és més que el programa en sí que s' emet des de la ràdio, és un punt de trobada i de relació lliure i horitzontal entre persones que comparteixen el fet d' haver estat diagnosticades com a malalts mentals. Quan els nikosians es troben per treballar en el seu projecte, els estigmes desapareixen, ningú per sobre d' ells els hi diu quines coses poden fer i quines no, ni com les han de fer. Aquesta trobada en relació d' igualtat per a desenvolupar un projecte comú, sense més límits que els posats per ells mateixos i decidits entre tots, suposa, segons paraules seves, una extraordinària teràpia d' autoafirmació personal, de confiança en ells mateixos, de creativitat, de motivació i fins i tot d' entusiasme per tirar endavant un projecte comú i autogestionat, fet per ells mateixos. En aquest sentit, trobem molt interessant veure com a través de l' art, de l' expressió, de l' oferiment d' eines per a que desenvolupin la seva creativitat o les seves inquietuts, això pot proporcionar benestar en aquestes persones. També vam observar que s' havien creat forts vincles d' amistat, afecte i solidaritat entre ells i elles.
En aquest sentit, hem trobat paral·lismes amb els centres creats a Anglaterra als anys 70, a on, amb una intermediació mínima per part dels psicòlegs, les persones amb diversitat funcional intel·lectual es trobaven per compartir experiències, relacionar-se i donar-se suport mutu en relació d' igualtat.
De fet, aquesa qüestió del tracte pròxim o d' igual a igual, és una de les crítiques que vam sentir dels nikosians als psicòlegs i psiquiàtres. Deien que quan tenir davant un d' aquests professionals, de seguida teneien la sensació que ell estava a dalt i ells abaix, que el professional era qui sabia quin problema tenien i el que havien de fer per intentar superar-ho i que ells eren els pacients que havien de complir les receptes què els hi donaven. Tot i matitzar que actualment hi ha centres de dia on el tracte amb alguns professionals és més pròxim i sincer, posaven èmfasi en la importància d' escoltar al pacient de forma individual i respectuosa, en veure quines són les seves inquietuts i necessitats particulars, sense generalitzar a tots els pacients a partir d' una patologia. Una dona va posar l' exemple d' un taller d' adquisició d' habilitats socials en què ensenyaven a tots els pacients els passos a seguir per agafar l' autobús per anar al centre de dia, quan ella agafava l' autobús cada dia per anar al centre. També van esmentar el tema de la inserció ocupacional, al considerar que hi ha persones per les quals la integració social pot passar per tenir un treball però que n' hi ha d' altres que no, i que s' havia d' escoltar, per tant, quines són les necessitats en cada cas. De totes maneres cal dir què no hi havia una opinió unànime respecte aquest tema, i hi havia nikosians que valoraven positivament els centres als que assistien i el tractament que seguien.
Sobre el tema de la medicació també van mostrar-se crítics. Creien que se'n feia un ús abusiu, i que era un recurs utilitzat massa lleugerament per part dels professionals, com una mena de recurs fàcil a l' hora d' abordar els transtorns, sobretot tenint en compte els efectes secundaris que tenen aquests medicaments.Un dels nikosians va assenyalar el gran negoci que fan els laboratoris farmacèutics amb la venda d' aquests productes com una de les causes dels tractaments a base de medicació. Més o menys va dir: "Ellos realmente no saben lo que tienes y te dan pastillas para que estés tranquilo". De totes maneres, també diferenciaven entre els transtorns que causen patiment en l' individu i els que no, i en els primers, els que causen patiment, estaven d' acord en què requerien tractament mèdic.
Tornant al projecte de Ràdio Nikòsia, una altra que volem destacar, és que, a part de la funció que fa "de portes endins" en benefici dels propis nikosians, és un projecte que pretén intervenir en la societat lluitant contra l' estigma de les persones amb transtorns mentals i contra qualsevol col·lectiu estigmatitzat. En aquest sentit, un cop vam sortir de la ràdio els dos vam tenir la sensació que, malgrat el cert ressó que pugui haver agafat el programa, estaven molt sols en la seva lluita. Creiem que en general, els moviments socials i polítics d' esquerres han destinat molts pocs esforços a analitzar el perquè de l' estigmatització i l' exclusió de les persones amb diversitat funcional, i no han integrat en el seu discurs i en la seva praxis la lluita i els punts de vista d' aquests col·lectius, fent que aquesta lluita quedi aïllada en petits grups de persones afectades, com el Foro de Vida Independiente o Ràdio Nikòsia, i tingui poca repercussió social. Els dos creiem que cal un canvi en la forma d' entendre i organitzar la societat per a què l' exclusió social i l' estigmatització de la diferència passin a ser records del passat, però abans caldrà que les persones que aspiren a aquest canvi assumeixin la necessitat d' integrar aquestes problemàtiques en el seu discurs i en la seva praxis.
PALABRAS SIN VOZ
Grup de la Miriam, Patri, Letícia, Jesica y Eva.
Adaptació mútua, el cas de Catalunya en miniatura
Exposició: 40 min
Format: Vídeo
A més, el grup ha creat una pàgina web. http://www.palabrassinvoz.com
Adaptació mútua, el cas de Catalunya en miniatura
Exposició: 40 min
Format: Vídeo
A més, el grup ha creat una pàgina web. http://www.palabrassinvoz.com
Assaig sobre la homosexualitat
Hi participen en Joan, la Núria i la Maria.
Duració exposició: 30 min
Format: Assaig, treball escrit.
Suport visual: 2 vídeos
VIDEOS
http://www.youtube.com/watch?v=lG3NPPiQkks
http://www.youtube.com/watch?v=B6mInhrgLCo&feature=related
Duració exposició: 30 min
Format: Assaig, treball escrit.
Suport visual: 2 vídeos
VIDEOS
http://www.youtube.com/watch?v=lG3NPPiQkks
http://www.youtube.com/watch?v=B6mInhrgLCo&feature=related
viernes, 13 de noviembre de 2009
"A medio metro de altura"
Performance i exposició del dimecres 11/11/2009
Francisco, Jessyca, Farah, Merly i Sagrario.
Francisco, Jessyca, Farah, Merly i Sagrario.
sábado, 7 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)