Hola noies! Bé dons com ja us vaig dir a classe que va ser una dinàmica d’aquestes que no et deixen indiferent, a mi personalment m’hauria agradat saber que estava “compinchada” amb vosaltres i hauria estat súper divertida. Tal i com us vaig dir també, em va fer molta pena conèixer el experiment tot i que no l’havia vist mai, per això tornaré a mirar-m’ho amb calma. Jo us vaig comentar que conec una peli d’un experiment semblant però amb presos i guàrdies, basat en un experiment real, dons és aquest:
- Experimento de la cárcel de Stanford.
El experimento de la cárcel de Stanford es un conocido estudio psicológico de la respuesta humana a la cautividad, en particular a las circunstancias reales de la vida en prisión y los efectos de los roles sociales impuestos en la conducta. Fue llevado a cabo en 1971 por un equipo de investigadores liderado por Philip Zimbardo de la Universidad de Stanford. Se reclutaron voluntarios que desempeñarían los roles de guardias y prisioneros en una prisión ficticia. Sin embargo, el experimento se les fue pronto de las manos y se canceló en la primera semana. Las preocupaciones éticas que envuelven a los experimentos famosos a menudo establecen comparaciones con el experimento de Milgram, que fue llevado a cabo en 1963 en la Universidad de Yale por Stanley Milgram, un antiguo amigo de Zimbardo.
- SINOPSIS DE LA PELÍCULA EL EXPERIMENTO
Dirección: Oliver Hirschbielgel. País: Alemania. Año: 2001. Duración: 120 min. Guión: Mario Giordano, Christoph Darnstädt y Don Bohlinger; basado en la novela 'The experiment - Blac box'. Producción: Norbert Preuss, Marc Conrad y Fritz Wildfeuer.
Película inspirada en un episodio real que ocurrió en los años 70 en una prisión. Un grupo de 20 personas son reclutadas para estudiar en ellas la transformación que sufren al ser encerradas en una cárcel. Durante dos semanas, 12 de los seleccionados se convierten en presos, y los ocho restantes son los guardianes encargados de hacer cumplir las reglas. A medida que van pasando los días cada uno de ellos va asumiendo más su papel, y es entonces cuando la violencia se desata entre ambos grupos.... Un experimento para comprobar las reacciones humanas ante situaciones extremas hace que 20 personas se metan en una carcel simulada durante 14 días. Diez de ella tienen el rol de policías y las otras 10 de presos. En principio los policiías no pueden usar la violencia para mantener el orden, por lo que usan técnicas de humillación u otras... Al final todo se les va de las manos.
Encuentro que el mensaje de la dinámica fue muy acertado. Cosas a mejorar (añadiendo al comentario de Sagrario), pues como se comentó en clase definir el tiempo de observación (pq sinó uno ya se aburria mirando), también introducir la relación quizás con el video ya que al principio no se intuía mucho, repartir los tiempos de exposición...
Grupo: Farah, Jessica, Merly, Sagrario y Francisco
Lorena, Mery i Sonia, penseu que al ser les primeres en exposar heu fet uns errors que pot ser els altres grups ja no faran; heu de tenir en compte no sols vosaltres sinó tots els grups que les critiques que es facin són totalment constructives i ens serviran per a millorar les nostres exposicions. Ara bé passem a analitzar la vostra dinàmica:
Per un costat dir que ha estat una idea molt bona, però hi ha aspectes que s’haurien de millorar. Abans de començar amb la dinàmica estaria bé que féssiu una breu introducció del que es veurà o es farà, per a que els alumnes entenguin el motiu del que s’està fent ; quan marxeu les tres amb el grup de integradors socials, estaria bé que es quedés una de vosaltres amb el grup gran, perquè molts estaven dispersats molta estona (heu de pensar que en el moment d’exposar el rol d’educadors passa a vosaltres); per un altre costat el temps és molt important, s’ha de calcular la durada del joc; també dir que la participació a l’hora d’explicar una mica les conclusions de la dinàmica, estaria bé que us ho repartíssiu i que cadascuna aportés alguna cosa (se sap que ho heu fet entre les tres, però només parlava la Mery); va haver un moment en el que una de vosaltres va dir que un psicòleg veu patologies on no hi ha o que només veu patologies, i això no és cert; del vídeo dir que en un principi no li veia la relació, però al anar veient-lo si que la té i la idea és bona, potser aquí hauríeu d’enllaçar més la teoria de l’activitat amb el vídeo, sense anar tant de cop amb el vídeo (donar explicacions i apunts és bo, així la gent segueix més el que s'esta fent); al final de tot s’hauria de treure les conclusions (entenc lo que va dir la Sonia que no volia ferir la sensibilitat dels alumnes si deia el perquè dels rols, però si que estem d’acord, que ningú es pot prendre malament una activitat tipus “Rol Play” que ens ajuda a entendre millor una visió de patologia tant per part dels que feien d’integradors com la resta). En si us ha faltat exposar la teoria de les patologies al final a tota la classe, ja que és un apunt important de cara a la vostra dinàmica.
La verdad es que nos gustó, pero quiza hubiera tenido que estar enfocada diferente por el hecho de que los observadores tenia que estar en una actitud no muy activa y después de un rato eso desmotivaba. Pero aun así fue interesante porque observabas las conductas de las diferentes personas y también te hacia fijarte al detalle en todo ello.
Cal dir que al ser el primer grup va ser una mica el “conillet d’Indies” de tots els grups i les dinàmiques es podrien haver fet informant prèviament del que s’havia de fer, quant de temps, etc. Només hagués fet que els diferents grups fessim el mateix joc (el de cartes) i hagués estat més fácil interpretar els papers. El video va estar interessant ja que en va impactar com es pot anul·lar una persona de manera que no pot decidir per si mateix i al nostre entendre com si s’haguessin deixat la consciència a la butxaca de l’altre persona que la dirigeix. Crec que la resta de grups han après a esposar millor els seus treballs amb l’experiència d’aquest primer. Núria, Maria i Joan
Al principi anavem un poc perduts alhora de fer la dinàmica i suposo que els que feien d'observadors, pero tot i així nosaltres personalment ens ho vam passar molt bé en el transcurs de la dinàmica.
La reflexió molt ben portada a terme i el video final realment ens va sobtar molt; l'experiment era per posar els pels de punta i tot.
En aquest Blog trobareu les inquietuds, suggerències, recerques i comentaris sorgits arrel d'una experiència compartida a classe: les sessions de l'assignatura d'Habilitats socials i Autonomia Personal deixen les seves empremtes en aquest blog. Aquí trobareu: resums dels debats a classe, textos crítics, fotografies, recerques, etc., dels i de les alumnes i profesors/es de l'assignatura. IES Salvador Seguí (www.salvadorsegui.net)
Hola noies!
ResponderEliminarBé dons com ja us vaig dir a classe que va ser una dinàmica d’aquestes que no et deixen indiferent, a mi personalment m’hauria agradat saber que estava “compinchada” amb vosaltres i hauria estat súper divertida.
Tal i com us vaig dir també, em va fer molta pena conèixer el experiment tot i que no l’havia vist mai, per això tornaré a mirar-m’ho amb calma.
Jo us vaig comentar que conec una peli d’un experiment semblant però amb presos i guàrdies, basat en un experiment real, dons és aquest:
- Experimento de la cárcel de Stanford.
El experimento de la cárcel de Stanford es un conocido estudio psicológico de la respuesta humana a la cautividad, en particular a las circunstancias reales de la vida en prisión y los efectos de los roles sociales impuestos en la conducta. Fue llevado a cabo en 1971 por un equipo de investigadores liderado por Philip Zimbardo de la Universidad de Stanford. Se reclutaron voluntarios que desempeñarían los roles de guardias y prisioneros en una prisión ficticia. Sin embargo, el experimento se les fue pronto de las manos y se canceló en la primera semana.
Las preocupaciones éticas que envuelven a los experimentos famosos a menudo establecen comparaciones con el experimento de Milgram, que fue llevado a cabo en 1963 en la Universidad de Yale por Stanley Milgram, un antiguo amigo de Zimbardo.
- SINOPSIS DE LA PELÍCULA EL EXPERIMENTO
Dirección: Oliver Hirschbielgel.
País: Alemania.
Año: 2001.
Duración: 120 min.
Guión: Mario Giordano, Christoph Darnstädt y Don Bohlinger; basado en la novela 'The experiment - Blac box'.
Producción: Norbert Preuss, Marc Conrad y Fritz Wildfeuer.
Película inspirada en un episodio real que ocurrió en los años 70 en una prisión. Un grupo de 20 personas son reclutadas para estudiar en ellas la transformación que sufren al ser encerradas en una cárcel. Durante dos semanas, 12 de los seleccionados se convierten en presos, y los ocho restantes son los guardianes encargados de hacer cumplir las reglas. A medida que van pasando los días cada uno de ellos va asumiendo más su papel, y es entonces cuando la violencia se desata entre ambos grupos.... Un experimento para comprobar las reacciones humanas ante situaciones extremas hace que 20 personas se metan en una carcel simulada durante 14 días. Diez de ella tienen el rol de policías y las otras 10 de presos. En principio los policiías no pueden usar la violencia para mantener el orden, por lo que usan técnicas de humillación u otras... Al final todo se les va de las manos.
Sagrario
Encuentro que el mensaje de la dinámica fue muy acertado. Cosas a mejorar (añadiendo al comentario de Sagrario), pues como se comentó en clase definir el tiempo de observación (pq sinó uno ya se aburria mirando), también introducir la relación quizás con el video ya que al principio no se intuía mucho, repartir los tiempos de exposición...
ResponderEliminarGrupo: Farah, Jessica, Merly, Sagrario y Francisco
Farah
Lorena, Mery i Sonia, penseu que al ser les primeres en exposar heu fet uns errors que pot ser els altres grups ja no faran; heu de tenir en compte no sols vosaltres sinó tots els grups que les critiques que es facin són totalment constructives i ens serviran per a millorar les nostres exposicions. Ara bé passem a analitzar la vostra dinàmica:
ResponderEliminarPer un costat dir que ha estat una idea molt bona, però hi ha aspectes que s’haurien de millorar. Abans de començar amb la dinàmica estaria bé que féssiu una breu introducció del que es veurà o es farà, per a que els alumnes entenguin el motiu del que s’està fent ; quan marxeu les tres amb el grup de integradors socials, estaria bé que es quedés una de vosaltres amb el grup gran, perquè molts estaven dispersats molta estona (heu de pensar que en el moment d’exposar el rol d’educadors passa a vosaltres); per un altre costat el temps és molt important, s’ha de calcular la durada del joc; també dir que la participació a l’hora d’explicar una mica les conclusions de la dinàmica, estaria bé que us ho repartíssiu i que cadascuna aportés alguna cosa (se sap que ho heu fet entre les tres, però només parlava la Mery); va haver un moment en el que una de vosaltres va dir que un psicòleg veu patologies on no hi ha o que només veu patologies, i això no és cert; del vídeo dir que en un principi no li veia la relació, però al anar veient-lo si que la té i la idea és bona, potser aquí hauríeu d’enllaçar més la teoria de l’activitat amb el vídeo, sense anar tant de cop amb el vídeo (donar explicacions i apunts és bo, així la gent segueix més el que s'esta fent); al final de tot s’hauria de treure les conclusions (entenc lo que va dir la Sonia que no volia ferir la sensibilitat dels alumnes si deia el perquè dels rols, però si que estem d’acord, que ningú es pot prendre malament una activitat tipus “Rol Play” que ens ajuda a entendre millor una visió de patologia tant per part dels que feien d’integradors com la resta). En si us ha faltat exposar la teoria de les patologies al final a tota la classe, ja que és un apunt important de cara a la vostra dinàmica.
Finalment dir: Gracies per la vostra dinàmica.
Neus
La verdad es que nos gustó, pero quiza hubiera tenido que estar enfocada diferente por el hecho de que los observadores tenia que estar en una actitud no muy activa y después de un rato eso desmotivaba. Pero aun así fue interesante porque observabas las conductas de las diferentes personas y también te hacia fijarte al detalle en todo ello.
ResponderEliminarMiriam, Patri, Jesica.M, Eva i Leti.
Va ser una dinàmica molt original i agilitzada, no obstant ens podrien haver donat més instruccions i informació de como funcionava l'activitat.
ResponderEliminarAmanda,Enric,Anna,Raquel
Cal dir que al ser el primer grup va ser una mica el “conillet d’Indies” de tots els grups i les dinàmiques es podrien haver fet informant prèviament del que s’havia de fer, quant de temps, etc. Només hagués fet que els diferents grups fessim el mateix joc (el de cartes) i hagués estat més fácil interpretar els papers. El video va estar interessant ja que en va impactar com es pot anul·lar una persona de manera que no pot decidir per si mateix i al nostre entendre com si s’haguessin deixat la consciència a la butxaca de l’altre persona que la dirigeix.
ResponderEliminarCrec que la resta de grups han après a esposar millor els seus treballs amb l’experiència d’aquest primer.
Núria, Maria i Joan
Al principi anavem un poc perduts alhora de fer la dinàmica i suposo que els que feien d'observadors, pero tot i així nosaltres personalment ens ho vam passar molt bé en el transcurs de la dinàmica.
ResponderEliminarLa reflexió molt ben portada a terme i el video final realment ens va sobtar molt; l'experiment era per posar els pels de punta i tot.
Xavi i Joan Marc (grup Ràdio Nikòsia)