CREACIÓ COL·LECTIVA D'APUNTS DE CLASSE. Algunes aportacions al resum penjat (adalt).

S'ha de reconèixer que el Joan, la Mery, el Francisco i la Jessica han fet un interessantíssim esforç en intentar resumir l'expicació donada a classe. És el primer cop que es trasllada el contingut donat a classe al blog i penso que pordria estar bé seguir-ho fent.
Jo invito a la resta de gent a que aporti les modificacions que cregui necessàries al resum publicat (adalt): allà on hi hagi imprecisions, allà on falti alguna cosa, allà on es pugui millorar l'expressió, i així, d'aquesta manera, construir uns apunt entre tots (que podria situar-se a una nova pestanya del blog, anomenada "APUNTS" -això va pels de la comissió Blog-)). Podeu editar l'entrada, de tal manera que els "apunts" siguin el resultat d'aportacions col·lectives.
Potser podria començar jo, que vaig ser qui us va donar la xapa, dient quines coses trobo al resum que caldria modificar o afegir per si algú li serveix de pauta.

a) L'individu és la peça del puzzle, el puzzle no nega l'individualitat, la reafirma. Precisament la individualitat sacralitzada és la que ens dóna un fonament teòric per a jutjar/mirar/incloure/excloure de la realitat. La invenció de la societat va acompanyada de la veneració de l'individu.

b) Abans de l'Edat Moderna sí que existía una jerarquía claríssima entre una classe social i una altre, entre el rei, nobles, camperols; totes i tots recordareu a grans trets l'estructura piramidal de l'Edat Medieval. El que canvia és la manera d'exercir el poder i la manera d'establir lleis i regular les vides. La intenció de regularitzar coses tant naturalitzades com el preu de les coses, les titulacions, el trànsit, les conductes, els mils d'impostos, la burocràcia, no formaven part de la vida abans de l'anomenada modernitat. Eren quatre lleis (molt simil·lars als deu manaments) acompanyades d'un càstig terrible, però que ni molt menys arribaven a l'especialització i minuciositat pròpies de la legislació vigent. Per tant hi havia un marge de vida no contemplat per regles ni lleis que havia de ser pensat o resolt per les comunitats. De la mateixa manera que una comunitat de veïns (cada cop passa menys) es reuneix per resoldre els seus conflictes.

Els càstigs d'antanyasses partien de la gestió de la mort atès que amenaçaven amb ella aquells que incomplien les lleis; actualment és la gestió de la vida allò que vigila la nostra pertinença recta en societat. Per entendre millor els canvis de mentalitat que acompanya la modernitat, lligat a la irrupció de les institucions totals, llegiu una entrevista a Foucault que trobareu clicant aquí.

c) Cal ajudar a les persones a què s'integrin o cal deconstruir (o sigui: desfer, desmuntar, autocriticar, deslegitimar) la "nostra" normalitat per a construir un món -com diuen els zapatistes- on hi càpiguen tots els móns?

d) La homosexualitat és la conseqüència d'establir el patró heteronormatiu. I aquesta regularitat heterocentrada neix al segle XVIII-XIX. No és que a l'antiguitat la gent actués seguint instints animals, senzillament la sexualitat no tenia una direcció establerta, una orientació normativa, una descripció de com havia de ser, senzillament era sexualitat, ni més ni menys complexa. Amb el terme homosexualitat queda naturalitzada la conducta heterosexualitat i desnaturalitzada la resta.

e) El final del resum sembla defensar que hem d'incloure tothom al centre, pregunto: això no vol dir normalitzar? És possible pensar en una societat justa sense desmuntar els valors normatius? Quines poden ser les estratègies a seguir, perquè, estareu d'acord que si hem d'esperar que la normalitat prescriptiva despapareixi ja podem esperar segles?!

(No escric això per a reprovar el comentari que heu penjat, sinó per animar a altra agent a que el vagi completant i millorant amb els seus propis apunts i les aportacions que incloc aquí)

Enric