jueves, 8 de abril de 2010

La història del Mohamed i les HHSS

Alex
María
Joan Marc
Xavi

11 comentarios:

  1. Crec que heu obert -junt amb el teatre foro que van presentar per la UD2 el grup de la Farah, Merly, ...- una nova forma de treballar el tema. Veig que heu sabut, amb una eina com és el teatre, transmetre un conjunt de pensaments crítics que defenseu i que jutgeu importants per a mostrar i divulgar.

    Sincerament, trobo força interessant la vostra interpretació i també el guió. He trobat a faltar, però, alguna cosa (són senzillament coses que se m'han passat pel cap després de veure-us). Per exemple, si penseu utilitzar el teatre com un mitjà per a convèncer de la innecessarietat o cinisme del discurs de les HHSS en la majoria de persones immigrades, ho haguessiu hagut d'explicar -abans o després- un pèl més. Potser obrir un petit debat o comentar-ho vosaltres (teníeu temps), i d'aquesta manera haguéssiu convençut a més gent de la necessitat de comprendre els problemes per la seva veritable naturalesa (l'exclusió dels inmigrants, falta de recursos i la homofòbia) sense que algunes persones pensin que esteu frivolitzant massa el tema.

    Potser amb un teatre-foro el contingut hagués estat més obert i suggerent. ¿recordeu que el més important, segons Boal, era mostrar el conflicte obertament? Potser això hagués ajudat a que la vostra intenció arribés encara més als/a les espectactor(e)s.

    De tota manera he de dir que la vostra feina, des del meu punt de vista, és molt important en els temps que corren. Tal i com vàrme discutir amb el col·lectiu "EXIT", cal que trobem eines que responguin veritablement a la urgència que els grups més excluïts necessiten i reivindiquen. I penso que la vostra feina segueix amb èxit aquest principi.

    Gràcies!

    ResponderEliminar
  2. Felicitats per la crítica, vivim en una societat que perd de manera abrupta la capacitat de reivindicació i això porta a oblidar els fonaments de la crítica constructiva, jo sempre he apostat per una crítica oberta, que deixi pensar a l'altre, que no sigui tancada que ajudi a l'altre a elaborar el seu propi pensament; a l'igual que ens transmetia Antonio Rodríguez en el seu taller de teatre social. En un primer moment pensava que anàveu encaminats a fer una proposta similar, que deixaríeu al públic opinar, donar respostes, debatre...; però em va sorprendre moltíssim veure que no seria així.

    Em deixa molt trista pensar que aquesta és la vostra idea dels tallers en Habilitats Socials per immigrants que poden arribar a programar els vostres propis companys integradors; és clar que es poden trobar tallers del tipus que heu mostrat; però al igual que podem trobar professionals dolents en tots els àmbits. Us convido a visitar l'Associació Clariana i la Fundació Surt (entre d'altres), realitzen un treball molt integrador amb el col·lectiu d'immigrants, la primera, i amb el col·lectiu de dones immigrades, la segona. Treballen les Habilitats Socials d'una manera propera; però no de manera aïllada sinó contextualitzada en el món real que viu l'individu.

    Disculpeu si la meva resposta ha sigut molt dura; però sempre heu de tenir present que la comunicació és bidireccional i que els vostres actes provoquen efectes en la mateixa direcció.

    Si us plau, no deixeu de criticar, però no caigueu en el mateix error que el sistema en el que vivim: la imposició d'idees.

    Mati.

    ResponderEliminar
  3. Ha sido una exposición muy amena, ya que habéis optado por hacer una obra de teatro focalizando las habilidades sociales que, en vuestro caso, Mohamed quería aprender i la sociedad no está abierta.
    En cuanto a la exposición como hemos dicho antes es muy amena e interesante puesto que habéis optado por reflejar vuestro trabajo en una pequeña obra de teatro.
    Por el contrario, decir que creemos que en la vida real es asi pero menos exagerado pero pensamos k lo habéis hecho asi para que lo entendiéramos mejor.
    Enhorabuena chicos/as !!!!!!!


    Ester Florensa
    Jesica Marin
    Patri Martinez

    ResponderEliminar
  4. Sóc un del membres del grup que va fer "el món de Mohamed" i voldria respondre a títol personal el comentari de la Mati.

    Jo també crec que la proposta del teatre-fòrum és molt bona per a reflectir situacions o conflictes com el que vam representar, i segurament hagués estat una eina més bona per treballar. Però cal tenir en compte que amb aquesta fórmula molt probablement ens haguéssim excedit del temps del que disposàvem (si no recordo malament, només van sobrar 10 minuts després de que exposessin els 3 grups). en qualsevol cas, no haver optat pel tetare-fòrum no crec que invalidi la nostra proposta ni que tingui totes les connotacions negatives que diu la Mati. Si això fos així ens hauríem de carregar el 99'9% de les expressions artístiques actuals: música, cinema, literatura, arts plàstiques, etc. És veritat que podríem haver obert un torn per al debat al final de la representació, assumeixo per la meva part aquesta possible errada.

    Pel que fa al guió de l' obra, en primer lloc s' ha de tenir en compte que quan es treballa amb la paròdia (cosa que vam dir que faríem abans de començar) és normal que els personatges estiguin caricaturitzats i les situacions es portin una mica fins a l' extrem. Efectivament no coneixem com treballen les hhss l' Associoació Clariana i la Fundació Surt, suposo que perquè ningú no ens n' ha parlat. Tota la informació que hem rebut és la que surt al llibre de text i les que hem rebut a les sessions teòrico-pràctiques de classe. En ambdós casos, jo no he vist cap vinculació de l' ensenyament d' hhss amb un context econòmic, social, polític o cultural concret. De totes maneres, si algú es va sentir molest, ofès o va pensar que frivolitzàvem, ho lamento molt, doncs no era la nostra intenció.

    Són d' agrair totes les crítiquers i aportacions i, almenys jo, en prenc bona nota.

    El que no accepto de cap manera és que se'ns acusi de haver imposat les nostres idees, i em sorprèn molt que se'ns atorgui l' autoritat o la capacitat per imposar res a ningú. Durant el curs, altres grups han exposat treballs sense debat posterior, ja fos per manca de temps o pel propi plantejament de l' exposició, i en cap d' aquest casos no he sentit que s' acusés aquell grup de voler imposar les seves opinions. Nosaltres simplement vam exposar la nostra, i crec que els companys i companyes de classe tenen el criteri i el coneixement suficinet per commpartir o per dissentir de les nostres opinions.

    Jo, i suposo que la resta del grup tampoc, no tinc cap problema en debatre amb qui vulgui els continguts del nostre treball, ja sigui a classe, fora de classe, a través del blog o de la manera que sigui.

    Joan Marc.

    ResponderEliminar
  5. Em sembla genial la idea d’utilitzar el teatre per transmetre el que vau fer. L’obra va esta ben planificada i vau ser molt aguts alhora d’interpretar cada personatge, el toc de parodia que s’olorava mentre estàveu a escena era mes que evident i aquí era on es trobava el missatge del que volíeu dir. Com a petit retret, potser va faltar una petita explicació o justificació abans o desprès de començar explicant breument la vostre idea! Però tret d’això FELICITATS!
    Com em van dir un dia, l’humor es senyal d’intel•ligència!

    Enric R.

    ResponderEliminar
  6. Sinceramente no nos esperabamos esta representación teatral que nos a parecido muy interesante y creativa. Refleja directamente las HHSS y la carencia de la aplicación de estas. Nos ha gustado el mettodo que habeis utilizado, porque es directo y claro y lo plasma muy bien.

    Felicidades!!

    Eva Rodriguez
    Laia Rodriguez
    Leticia Iglesias
    Miriam Arquillo

    ResponderEliminar
  7. Ei!creiem que la vostre exposició va deixar clar com en molts casos l'intent d'ajudar a integrar una persona acaba sent mès un impediment que no pas un recurs.
    Pensem que si l'obra va ser tant explìcita era perquè el missatge entres directe, i entenem quew molts cops ès l'única manera per tal de que la gent sapiga com van les coses.
    Molt bé nois ens vba agradar molt!
    Estaria bé veure més obres d'aquest típus pel carrer!

    Raquel
    laia
    Anna

    ResponderEliminar
  8. La vostra exposició va ser molt amena ja que a través de pariodar la realitat vau exposar una critica que en la nostra opinió és compartida, si que es veritat que al tractar-se d'una parodia no s'ha d'agafar fil per randa tot pero ens van donar un clar exemple de com les HHSS estereotipades poden suposar un xoc amb la realitat personal. Per la nostra part noconsiderem que hagueu ferit sensibilitats, va estar tot molt correcte i ens vau fer pasar una bona estona tot reflexionant sobre el tema. A més, al igual quan es llegeix un llibre o quan s'escolta una exposició oral més tradicional cal que cadascú estregui les seves propies conclusions, d'això es tracta, tenir un esperit critic que penso que s'ens ha estimulat força en akesta asignatura, fins ara no ens podem queixar. Doncs això moltes felicitats pel vostre taller.
    Farah
    Alis
    Jessy
    Merly

    ResponderEliminar
  9. Creiem que va ser una sàtira sarcàstica en clau d'humor força divertida, ja que presentava situacions totalment irreals en las que era difícil identificar-se, amb altres completament reals (els que hem hagut de fer entrevistes de treball podrem corroborà que son bastant similars -salvant les distancies-). Sens dubte la guinda la va posar el Mohamed que amb molta gracia i amb un excel·lent saber fer, era el que aportava la distensió a la sàtira. Va ser una manera força original de presentar com les hhss no serveixen de res si ets un ciutadà de 2n.
    Tant debò haguéssim tingut un petit debat reflexiu per poder intercanviar opinions, hauria evitat els possibles malentesos que sembla que ha creat, ja que sota el nostre punt de vista no sabíem ven be a on volíeu arribar fins el final de tot.
    En quan a la escenografia era molt encertada potser la organització dels atrezzos podríeu haver alliberat una mica al Moha que el pobre anava de cul...
    En definitiva ens varem divertir, gràcies per aquesta aportació.

    Sagrario, Vanessa i Lorena

    ResponderEliminar
  10. El trabajo a sido excelente. FRancisco Lopez

    ResponderEliminar
  11. Joan,Francisco i Nuria20 de abril de 2010, 1:48

    Ens va agradar molt la vostra exposició i vam entendre des de un principi que era una paròdia sobre les HHSS. Tenim molt clar que no ha habut cap mena de intenció de ferir cap sensibilitat i el que tenim més clar és no heu imposat res a ningú. Ens va semblar genial utilitzar el teatre com a mitjà per transmetre el que volieu explicar. La posada en escena i la vostra coordinació va estar per nosaltres perfecte. Us felicitem!

    ResponderEliminar