LA CONTRA Les teories conspiratives Les sospites sobre el que «ens venen» són el nostre pa de cada dia en la societat actual

ELPUNT.CAT

05/12/09 02:00 - ENRIC RAMIONET

Si vostè és un d'aquests als quals la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades inspira confiança, si la considera convincent i creïble, és molt probable que li qüestionin la lucidesa. Si després de seguir-la a Els matins de TV3 pensa que, de fet, va apel·lar a la ciència i a la racionalitat amb serenitat, saviesa i eloqüència, i entén, modestament, que va convertir el gran Cuní en un entrevistador emmurriat, en un home disgustat perquè li trontollava la versió oficial, en aquest cas es veu que pot estar afectat per algun brot paranoic.

Diuen que tot això són intoxicacions, infàmies antisistema i deliris d'individus trastornats, i que no hi ha connexions il·lícites entre els poders polítics, els econòmics i els mitjans de comunicació, i no hi fa res que darrere les empreses mediàtiques més poderoses del planeta s'hi descobreixin indústries farmacèutiques, químiques, petrolieres, d'armes o de l'automòbil, com explica sempre que pot l'Arcadi Oliveres.

La política, els negocis i la premsa són mons separats i no cal imaginar conxorxes quan, per exemple, s'esdevé que el principal accionista del laboratori que tenia la patent del Tamiflu ha resultat ser precisament Donald Rumsfeld. Són meres coincidències pròpies d'un planeta que, al capdavall, ni és tan gran, ni tan habitat. I si vostè també és dels que han sentit invocar maliciosament el club Bilderberg, aquella trobada anual que mantenen a l'ombra uns 150 personatges de la política, les finances i la premsa internacionals, i li han suggerit que d'allà en sorgeixen, il·legítimament, líders i polítiques mundials, no en faci cabal, que és cosa de l'amarg ressentiment de qui no hi ha estat convidat.

No hi ha lobbies que pressionin les administracions, no hi ha relació entre les generoses aportacions a les formacions polítiques i la distribució dels pressupostos públics. Al món lliure, o a les societats obertes, com es diu ara, aquestes coses no passen, i deduir que són perversions relacionades amb el generós pla de rescat financer i amb la forma d'impulsar-lo, sense reordenar el caos, sense exigir responsabilitats ni forçar dimissions, és, segons diuen, una insensatesa, un rampell malaltís propi de qui s'empassa teories conspiratives similars a les que afirmen que al triangle de les Bermudes no hi regeixen les lleis de la física o que les piràmides de Gizeh van ser teletransportades des d'Orió.

Però si a més d'estar convençut que hem estat víctimes d'una enorme estafa, vostè dubta que la premsa lliure ho estigui il·luminant tot, des de les cantonades del Raval fins a les places de Kabul, i dóna crèdit, per exemple, a tot el que afirma amb tenacitat Nazanin Amirian sobre les raons profundes de la guerra de l'Afganistan i la seva vinculació amb el control energètic i estratègic d'Euràsia i no amb el combat contra una trepa de barbuts medievals, em temo que ja ens trobem amb un cas perdut, al qual ja només li falta, per rematar-ho, mantenir que durant totes les setmanes que ens hem dedicat a recrear la depravació dels pirates del sud, a debatre les civilitzades garanties processals de la nostra societat de dret, i a contemplar com les nostres formacions polítiques buscaven el cos a cos amb la mesquinesa habitual, s'han trobat a faltar consideracions sobre la pesca il·legal, l'abocament de residus a les costes de Somàlia i la il·legítima devastació de recursos marins aliens aprofitant el buit de poder existent en aquell país.

Certament vostè deu estar malalt, però d'una malaltia que s'hauria d'estendre molt més ràpidament que la mateixa grip nova...
Sagrario