Comissió de debat del 28.09 al 02.10
Al debat de diversitat funcional que tracta de buscar amb aquest nom que no es parli de les persones amb problemes de manera discriminatoria, van sorgir temes com la llei de dependencia, la miocentesis en cas d'embarás i la lluita d'una vida digna contra la lluita d'una mort digna.
Per començar parlarem dels diversos pensaments vers la terminologia, ideologies que donen preferencia a esforçar-se més en canviar actituds abans que canviar termes, ja que els del foro de vida independent busquen una manera de trencar conceptes que cataloguen i etiqueten. També és va manifestar una reflexió en vers aquest terme i és que és pensa que quan és parla de diversitat funcional s'ha de fer una traducció mental per enfocar de quin problema es tracta, és a dir, a part d'esmentar que té una diversitat també s'ha de dir de quin problema en concret és tracta.
Dintr de la diversitat funcional també es busca l'autonomia de l'individu o d'un colectiu, ja que no tots els que tenen una diversitat necessiten les mateixes necessitats, és per aixó que entra en debat la Llei de Dependencia com una llei mal feta i que tenen que adequar.
Per altra banda la lluita per una vida digna va derivar en el tema de la miocentesis, prova que determina si el fetus és desenvolupa amb "normalitat" o si té una "limitació", en aquest cas no és va arribar a cap acord ja que és posaba en entredita la negació de la vida, va arribar fins al punt de plantejar-se qui és faria cárrec de la persona quan els pares tenen una edat avançada.
Per últim esmentar l'entrevista que és va fer a un membre del foro "Vida Independent", foro que lluita per una vida dignai que volen manifestar el rebuig pels qui reivindiquen una mort digna (eutanapsia), en els que ells veuen aquestes persones com comodes "és més comode morir que lluitar per una vida", també reivindiquen la manca de recolçament per part del govern i la societat, i la preferencia per explotar la lluita per una mort digna, ja que com diu aquest membre del foro "es venen més els finals tristos".
En conclusió, el debat va acabar amb la frase d'una companya que reflecteix la realitat "la gent és conciéncia al moment peròdesprés s'obliden i fan les seves vides".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Concienciar a un sector de la sociedad de lo que es una vida digna, alertar a un grupo masivo de que la vida es digna, despertar el interes por la lucha de la dignidad por tener una vida, o simplemente recordar al que un dia olvido que es la vida.... es un duro trabajo, que parte del corazon. Con la esperanza en la boca, en cada poro de piel, por hacer llegar a cada rincon de vida que todos merecemos, sin desgaste, sin dolor, sin replica, cubrir con independencia, con libertad de eleccion, lo que mantiene sano el alma de la persona, sin puntualizar que parte motora es su mejor herramienta, ni que parte carece de sentido común, todos andamos hacia delante, todos respiramos desde un mismo motor, todos nacemos y nos alimentamos de un ombligo, todos soñamos con los ojos abiertos aun dormidos, ¿acaso hay alguien con derecho suficiente para atrapar en un rol mediatico, la dignidad que merece estar viva dia a dia en ti?
ResponderEliminarJESSICA LOPEZ
No es fácil cambiar la mentalidad de nuestra sociedad, pero con nuestro trabajo y labor social, podemos (por mínimo que sea) intentar transmitir que todos tenemos derecho a una vida digna, defender los derechos de los que están discriminados socialmente, por su diversidad funcional.
ResponderEliminarEl término vida digna ha generado mucho debate en las sesiones, pero todos somos seres humanos, y como tales tenemos derecho a vivir dignamente (con las mismas posibilidades).
Neus