domingo, 9 de mayo de 2010

Grup 4

Núria
Amanda
Xavi
en
Etiquetas:

5 comentarios:

  1. DE TOT UN POC9 de mayo de 2010, 15:56

    Amb les explicacions donades hem pogut veure realment les limitacions que tenen les persones cegues en el dia a dia i les solucions que són certament complicades per quest col•lectiu. Heu aprofundit en la vida de la noia, veient les solucions que ella prefereix i les que no. Fent un resum de la seva vida, els seus somnis i desitjos, heu transmès molt clarament la seva mirada vers la vida i la ceguera. Ah! i la projecció de les tres fotos és un bon recurs i material per apropar-nos a la realitat que esteu explicant. Mery, Joan MArc, Joan Nicolas, Merly, Alex y Farah.

    ResponderEliminar
  2. Enric9 de mayo de 2010, 18:55

    Enric dijo...

    Hem sembla que heu sabut detallar molt bé la vivència de la visió limitada, tant individualment com comunitàriament. Això ha permès que tots i totes ens féssim bona idea de la situació social de la persona i de les limitacions en relació a les AVD, oci i feina.

    Potser hagués calgut, a l'hora d'arribar a solucions, pensar en una temporització en què es detallés quins haurien estat els passos a seguir per tal d'assolir una solució conjunta i comunitària. Ho dic, perquè a vegades volem donar solucions (professionals) i no ens parem a pensar en la opinió de la persona en qüestió.

    S'ha notat que havíeu treballat força la informació obtinguda.

    Gràcies per la vostra exposició i fins dilluns!

    ResponderEliminar
  3. DE TOT UN POC9 de mayo de 2010, 19:37

    Em meravella veure la valentia de moltes persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional i com lluitem per acomplir els seus somnis. Tot i que de vegades la realitat s'hi imposa i són les deficiències d'aquesta societat, i no tant les de les persones, que ens coarten les nostres fites.

    Ha sigut a través d'aquest cas com la rehabilitació autogestionada per la comunitat ens demostra la necessitat de tots els que formen part d'ella i com les bones intencions moltes vegades no són suficients; requeriria un anàlisi més exhaustiu per avaluar el motiu de que al final no haguessin pogut allargar el projecte en el temps.

    Heu realitzat una tasca molt interessant i propera, heu sabut apropar-nos a la persona, les seves emocions, desitjos, interessos, frustracions...

    Gràcies per l'aportació!!!
    Mati

    ResponderEliminar
  4. Anónimo9 de mayo de 2010, 20:34

    Heu sabut explicar molt bé les necessitats de la persona i les complicacions del dia a dia i heu trasmet la seva percepció i comparació de moures per la ciutat i per la muntaya, i com aquesta ultima tot i que era el seu somni no era adient per la seva diversitat funcional.

    Miriam
    Jesica
    Patri
    Maria

    ResponderEliminar
  5. DE TOT UN POC9 de mayo de 2010, 21:19

    L'Exposició ha estat amplia i divertida, la noia te una actitud molt valenta amb els seus actes de rebel·lia, ha intentat moltes opcions i això es molt lloable. El que us deixar una mica complicat el trobar unes sol·lucions concretes, ja que ella ha viscut un munt de situacions diferents, potser és el cas més clar que una segona o tercera entrevista hauria donat fruits en vers aquest sentit. Només apuntar que han fet una proposició no de llei per etiquetar tots els productes perillosos i els fàrmacs el braille, és un petit pas. Gràcies per la vostra aportació.

    Leticia, Jessi L., Alis, Sagra, Laia R. i Enric

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)