Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Seguidores
CATEGORIES
- Apunts (14)
- Cineforo (3)
- COL·LOQUIS (16)
- comissió d'informació (5)
- Etnografies (1)
- FOTOS (21)
- INTERVENCIÓN HHSS (1)
- LINKS (19)
- MUSICA (3)
- noticias (22)
- Opinio sobre Pel·licula (15)
- recerca ud4 (5)
- RECORDATORI I ESDEVENIMENTS IMPORTANTS (17)
- RECORDATORI LECTURES (2)
- Taller / Investigación (9)
- Taller / Investigación UD 2 (8)
- Taller/ Investigación UD3 (9)
- TEXTOS (9)
- TEXTOS secundarios (12)
Archivo del blog
Datos personales
- DE TOT UN POC
- En aquest Blog trobareu les inquietuds, suggerències, recerques i comentaris sorgits arrel d'una experiència compartida a classe: les sessions de l'assignatura d'Habilitats socials i Autonomia Personal deixen les seves empremtes en aquest blog. Aquí trobareu: resums dels debats a classe, textos crítics, fotografies, recerques, etc., dels i de les alumnes i profesors/es de l'assignatura. IES Salvador Seguí (www.salvadorsegui.net)
ens ha agradat molt l’ exposició ja que ens ha donat a conèixer aquesta enfermetat però potser us heu centrat massa en el que pateix i no en les solucions. Però sí heu transmès la percepció de com viu i com sent l’ enfermetat ella i com ho fa la família...Alhora ha sigut interessant que sortís tema de debat a classe amb les percepcions i opinions de cada un,i això, és important i valuós alhora de plantejar , en un futur, un tema de debat i com poder contrarestar els diferents punts de vista de cada persona.
ResponderEliminarMery, Joan Marc, Joan Nicolas, Merly, Alex y Farah.
Es de agradecer que a veces puedan tratarse casos tan allegados como el de un pariente. De este modo el a menudo olvido o indiferencia ante el paciente queda más lejos y constatamos que el paciente es, antetodo, alguien como nosotros/as.
ResponderEliminarHabéis introducido muy bien la parte médica de la enfermedad (quizá demasiado) así como también la parte subjetiva. Sin embargo, habéis hecho prevalecer la perspectiva médica sobre la subjetiva, de modo que uno de los puntos claves de la RBC queda algo empañado por este privilegio. ¿no podría ser que lo que para vosotras sea una forma de negar la enfermedad, para ella sea una manera de sobrellevarla? ¿no podría ser que ella conozca mejor que nadie su cuerpo y que su desobediencia a los preceptos médicos obedecieran en cambio al autoexamen de sus facultades? Digo esto sin saber si es cierto, pero por la misma razón creo que hay que ir con cuidado con las afirmaciones que hacemos, sobre todo cuando suenan tan taxativas y engloban tanto.
Me pareció interesante que pensarais en incluir en los primeros auxilios la asistencia en caso de un ataque de epilepsia. Es una manera de pensar en términos comunitarios y sociales.
Quizá eché de menos una mejor coordinación del grupo en la exposición.
Por último, algo que he comentado en casi todos los grupos: la importancia del diálogo en la búsqueda de soluciones. En lugar de pensar que nuestra obligación como profesionales es buscar soluciones "profesionales", deberíamos pensar que nuestra habilidad como profesionales es escuchar a las personas afectadas para tomar decisiones conjuntas.
Gracias por todo, nos vemos el lunes!
Bé, amb aquest cas podem comprovar que l'etiqueta del diagnòstic només és això, una etiqueta per posar-li un nom a allò que ens passa, però que al cap i a la fi cada persona és singular i ha de tractar la seva malaltia de manera particular; i que el que li serveix a una persona, a una altra, amb la mateixa etiqueta, no li serveix per res. No vull invalidar el procés diagnòstic amb aquest comentari, el conèixer l'etiologia del que ens està passant ens treu moltes pors i angoixes que no fan més que empitjorar els símptomes; i als professionals encabir i parlar del món en el que treballen.
ResponderEliminarNo oblideu, que els professionals que treballen amb persones han de treballar amb les particularitats de cada individu, recordeu la pregunta què feia Fidel als usuaris de Tres Turons: què et passa a tu? no, no em diguis el diagnòstic. Explica'm que et passa en el teu dia a dia.
Per altra banda, dir-vos que ha sigut un cas molt treballat, ple de d'informació i de detalls i així ha quedat reflectit en la vostra exposició, tot i que la perspectiva ha sigut un tant mèdica i em dóna la sensació que no heu pogut entrar en la part més emocional de l'individu; els motius els podreu analitzar vosaltres mateixos que sou els que heu viscut el procés de la recerca. De vegades, pot tractar-se d'una implicació personal amb el cas, o un tancament per part de la persona o una bloqueig grupal...
Per últim, un petit consell, a l'hora de fer exposicions grupals heu de confiar més en els vostres companys i no trepitjar-vos amb les vostres intervencions.
Felicitats per la vostra exposició!!!
Mati
la vostra exposició ha estatmolt bé exposada pel que fa al diagnostic.
ResponderEliminarens ha agradat la vostra proposta de far cursets de primers auxilis i que heu creat debat, encara que ha estat una mica caotic.
Miriam
Jesica
Patri
Maria
La entrevista ha estat bastant emotiva ja que era la germana de la Ester i això es notava, tot i això hem pogut fer-nos una idea clara de com ho vivien tant la Marta (crec que es deia així no?) com la seva família. Pel que fa a l'organització ha estat fluida i tots ens heu facilitat informació important. Potser en vers a les sol·lucions faltava una mica més de pluja d'idees, però en general ens ha resultat força interessant. Gràcies a tot@s.
ResponderEliminarLeticia, Jessi L., Alis, Laia R., Sagra i Enric
Gracias Esther por compartir la enfermedad de tu hermana con todos nosotros, ha sido muy valiente por tu parte ya que no solo has hablado de la enfermedad en si, sino de cómo se enfrento toda la familia a ella y como la vive ella día a día.
ResponderEliminarRealment no et dones compte de que és una malaltia com l’epilèpsia de la qual molta gent parla però ben poca gent sap en que consisteix, un cop més gràcies a la vostra aportació per donar-nos més a saber sobre aquest tema.
Creemos que es muy buena idea y muy practica lo del curso de primeros auxilios, para que así todo el mundo conozca esta, como podrían ser otras enfermedades, y no se confundan ni piensen cosas que no tendrían que pensar.
Felicidades.