miércoles, 5 de mayo de 2010

GRUP 1

Sindrome de Vacter:
Jessica López
Leticia Iglesias
Laia Rodriguez
Enric Riera
Alicia Cuevas
Sagrario Bermejo
en
Etiquetas:

5 comentarios:

  1. Enric9 de mayo de 2010, 0:14

    Per començar, voldria felicitar-vos per l'esforç fet i per compartir una experiència tant delicada. Gràcies també a la familia per haver-ho facilitat.

    Crec que heu estat força clars a l'hora de transmetre la vivència subjectiva i familiar de l'enfermetat que pateix la nena, així com també la vessant mèdica (que potser s'hagués hagut de retallar un pèl).

    He trobat a faltar una temportizació de totes aquelles mesures que creieu adients de posar en pràctica. Vull dir que, seguint el model comunitari de rehabilitació, enlloc de pensar en solucions professionals, hagués estat bo que penséssiu en quins serien els aspectes a tractar en una hipotètica segona, tercera o cuarta trobada. De manera que la capacitat de decidir per part de la nena, la mare, o el pare s'hagués pogut contemplar.

    Celebro que hagueu pensat en buscar una associació d'afectats per l'enfermetat, penso que això pot dotar d'una autonomia i una ajuda mútua als/a les afectats/des valuosíssima des del punt de vista de la Integració Social. A més, generalment, aquesta mena d'associacions serveixen per fer més pressió social a l'hora de tenir en compte les necessitats del col·lectiu.

    Hagués preferit que les propostes que vàreu pensar les haguéssiu contrastat abans dins del grup, això hagués evitat que algunes de les informacions exposades fossin contradictòries. De tota manera s'ha pogut comprovar que, tot i fer-ho individualment, les aportacions eren força suggerents i segurament ens haguessin ajudat a prendre iniciatives temptatives sobre el terreny.

    Gràcies i fins dilluns!
    Enric

    ResponderEliminar
  2. Anónimo9 de mayo de 2010, 15:47

    L’explicació ha estat molt clara i s’ha pogut entendre perfectament el grau d’enfermetat, les seves limitacions i el grau d’implicació familiar. El grup ha aprofundit en les solucions possibles, que han sigut assequibles i realistes i remarcar un cop més, que ha sigut de gran interès veure com heu previst les limitacions, tant de la nena com dels pares amb les conseqüències que això repercuteix en el dia a dia i en la relació de l’ entorn com de la pròpia família i matrimoni.

    Mery, Joan Marc, Nico, Alex, Merly, Farah

    ResponderEliminar
  3. Anónimo9 de mayo de 2010, 20:45

    L'explicació ha estat molt clara i ha hagut bona explicació de la enfermetat i de les solucions proposades.
    Ha estat bé que no os centressiu només en la nena i que també busquessiu propostes per l'entorn, la familia.
    Miriam
    Jesica
    Patri
    Maria

    ResponderEliminar
  4. DE TOT UN POC9 de mayo de 2010, 23:47

    Us he de felicitar per l'exposició realitzada, ha sigut molt interessant, i innovadora. Heu demostrat que disposàveu de molta informació, tot i que s'hauria d'haver organitzat una mica més.

    Hauríeu d'haver disminuït el temps dedicat al tema mèdic per centrar-vos en els aspectes més personals. És cert que és un tema delicat tractant-se d'un menor i que amb els nens necessitem més sessions per entendre com viu la seva malaltia o la situació (que seria aquest el cas ja que no li han explicat). Vaig percebre una exposició realitzada des del punt de vista matern trobant a faltar la visió de l'infant.

    Heu exposat molt bé la situació familiar i ens ha fet crear una imatge clara d'aquesta.

    Coincideixo amb l'Enric, en relació a les propostes, però torno a repetir que potser hauríeu necessitat més temps per treballar amb aquest cas.

    Gràcies per la vostra exposició!!

    Mati.

    ResponderEliminar
  5. Xavi, Lorena, Amanda y Nuria12 de mayo de 2010, 1:06

    Nos ha gustado mucho vuestra exposición. Era un tema complejo por la sintomatología de la enfermedad y aun así habéis hecho una muy buena exposición, muy detallada, ha quedado claro como se sentían es este caso los padres, todo lo que han tenido que hacer para sacar adelante a su hija, los viajes y demás, lo que ha costado esto a su matrimonio…
    Las propuestas que habéis manifestado para con la enfermedad y las familias las hemos encontrado muy adecuadas a las circunstancias, y muy útiles.
    Felicidades.

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)