Comentari al text "Qué es la normalidad"

Hola, com que jo no puc venir a classe els dijous penjaré cada setmana un comentari sobre el text que es debati aquest dia, i avui em toca el de dijous passat.

Estic d' acord amb la idea que serveix de punt de partida del text: la normalitat és una construcció social, és a dir, algú no és normal o anormal per la seva naturalesa sinó perquè socialment se li ha atorgat aquesta categoria. Pel que he sentit en els debats que hem fet fins ara, crec que tots i totes estem d' acord amb aquesta idea. El que no hem debatut tant fins ara (o potser o vau fer dijous passat i jo no hi era), és per què, pràcticament en tot moment històric i també ara, la societat, o qui té el poder en la societat per a fer-ho, crea rols i categories socials que porten a considerar a diferents grups com: "anormals", "minusvàlids", "dèbils", "inferiors", etc.

L' autora del text té clar perquè a les dones se'ls hi atribueix determinades característiques "naturals": fragilitat, emocionalitat, dependència... L' objectiu és que les dones ocupin un lloc secundari a la societat i en situació de subordinació respecte als homes per a què compleixin la funció que el capitalisme i altres sistemes socials anteriors han donat a les dones: la reproducció, i es podria afegir, la reproducció controlada (mitjantçant el matrimoni) de futura mà d' obra treballadora.

Però també ens podríem fer la mateixa pregunta amb altres col·lectius. Per què aquest interès, al llarg de la història, a excloure socialment a les persones amb diversitat funcional, arribant en alguns moments no gaire llunyans a la seva eliminació física? la meva resposta és que no tenen valor productiu per al sistema econòmic, o dit de manera més senzilla, si no treballes o no treballes amb la mateixa eficiència que la majoria (i per tant no contribueixes a enriquir-nos gràcies al teu treball) no serveixes i quedes fora del joc.

És una visió molt crua de les coses però em temo que és "lo que hi ha". Fins que la societat no s' organitzi d' una altra manera, i l' economia estigui al servei de totes les persones i no les persones al servei de l' economia con fins ara, trobo que serà molt difícil solucionar del tot les situacions d' exclusió i discrimanció com les que hem tractat fins ara.

Tornant al text, i per ampliar una mica la informació que dóna respecte a les teories feministes que cita, la de la diferència i la de la igualtat, em permeto afegir-ne una altra molt en boga actualment: la teoria queer. Aquesta teoria postmoderna defensa que totes les identitas relacionades amb el génere o el sexe (home, dona, heterosexual, homosexual) són construccions socials, i per tant totes són anòmales. En fi, per no pegar més la txapa us poso un enllaç a la wikipèdia a on es parla d' aquesta teoria: http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_Queer

Aquesta teoria queer no està sent del tot acceptada per part del feminisme marxista, doncs considera que nega el subjecte que ha de protagonitzar la lluita per l' allibermanet de les dones: la dona mateixa, i que condueix a la inacció. Us poso l' enllaç a un article on es qüestiona la teoria queer: http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=240:els-discursos-de-despatx&catid=44:colmlaboracions&Itemid=65

Joan Marc