APUNTES QUE SEÑALAN UNA NUEVA CONCEPCIÓN EDUCATIVA

Comentari del dilluns 26/10/09

- Aprenentatge: procés pel qual les experiències modifiquen el nostre sistema cognitiu, i per tant la nostra conducta. La principal funció es desenvolupar conductes que ens adaptin a un entorn canviant.

- Cognitiu: 1. adj. Perteneciente o relativo al conocimiento.
L'estil cognitiu d'una persona determina com pensa i com tracta la informació, per tan defineix diferents estils d'aprenentatge i de raonament. Tothom te la capacitat per apendre, però amb diferències individuals pel que fa a la velocitat i la dificultat.

- Cognoscible: que puede conocerse o entenderse.

Mirant el text del Paulo Freire i el llibre (pag. 29-30) queda molt clar que es parlen de definicions diferents.

Al llibre i a la primera part del text, es parla de l'evolució biològica dels humans, donat que quan naixem la nostra biologia immadura ens far ser dependents al 100%. Necessitem adquirir coneixements, habilitats i actituds per a la nostra supervivència, que be determinada per aspectes com: l'entorn, la geografia, l'economia, l'afecte, la societat, la cultura, les relacions amb altres éssers humans, les capacitats innates de l'individu... que caracteritzaran la nostra personalitat i modificaran les nostres actituds. No sempre és conscient, però són imprescindibles unes capacitats mínimes per assolir uns objectius.
El veritablement important és que la persona que aprèn comparteixi la postura de qui l'ensenya. Les seves experiències personals, la seva diversitat cultural i les seves particularitats lingüístiques no tenen cabuda dins l'educació tradicional, ja que l'única cultura aceptada és la "culta".

Per a Paulo Freire, l'educació representa trencar la relació entre opress@r-oprimit (educad@r-educat). Per a ell es molt important el rol que adquireix la persona que ensenya, dons a de tenir una postura no de rectificar els errors de a qui ensenya, sinó d'aprendre d'ell per què reconeix un coneixement ja adquirit, aprenen recolzant-se en la curiositat i els dubtes de la persona a la que ensenya.
Parla de conceptes com: pedagogia de l'oprimit, popular, de l'autonomia, alliberadora, de l'amor, revolucionaria, democràtica, de l'esperança, de desenvolupament humà ... crec que representa una visió totalment diferent a l'educació que jo vaig rebre, on els educadors eren opnipotents ja que no més ells tenien la veritat absoluta.
Freire va ajudar d'una forma crítica a entendre la realitat, a obrir la ment no només a allò que reconeixem con a igual, sinó a entendre el que ens és totalment contradictori, per demostrar que podem aprendre de tot.
Cataloga la pedagogia tradicional com l'educació bancaria, on qui ensenya diposités la seva cultura en qui aprèn, on no hi ha cabuda per a la crítica. Tant sols el conductisme es el paradigme de la pedagogia acceptada

No m'enrotllo més però com ja han posat la biografia i les seves frases més famoses, jo vull compartir uns fragments del llibre "Pedagogia de l'Oprimit" del Paulo Freire, que m'han agradat molt.

"Esta búsqueda de ser más no puede realizarse en el asilamiento, en el individualismo, sino en la comunión, en la solidaridad de los que existen y de ahí que sea imposible que se dé en las relaciones antagónicas entre opresores y oprimidos. La búsqueda del ser más a través del individualismo conduce al egoísta tener más, una forma de ser menos".

"La situación límite del subdesarrollo al cual está ligado el problema de la dependencia, como tanto otros, es una connotación característica del “Tercer Mundo” y tiene, como tarea, la superación de la “situación límite”, que es una totalidad, mediante la creación de otra totalidad: la del desarrollo".

Fin aviat, Sagrario.